2005. Podcasting, videoblogging, continguts multiplataforma: noves formes de producció i consum audiovisual

3r Seminari Internacional de Periodisme Digital (21 d’octubre de 2005).
Podcasting, videoblogging, continguts multiplataforma: noves formes de producció i consum audiovisual

• Héctor Milla, hectormilla.com
• Gorka Rodrigo, Podcast-es.org
• Ferran Clavell, CCRTV Interactiva

Héctor Milla, hectormilla.com

En el nou context de trencament de l’emissió descendent, massiva, apareixen nous fenòmens que poden ser utilitzats com a difusió tradicional o com a formes de comunicació horitzontals. El ‘podcast’ ha estat adoptat per les ràdios tradicionals sense canviar el seu model de difusió vertical. Els blocs i videoblocs són una eina que es pot considerar un canal d’emissió personal: ‘quevidamastriste.com’.

Els fenòmens que arrencaran el 2006 se centraran en el vídeo, provinent de dues tradicions comunicatives diferents:

• ‘Vodcast’: interacció, horitzontal (pot dir-se que el concepte inclou: bloc, fotolog, vodcast, podcast, videobloc.
• ‘HDTV’: difusió, vertical

No tot blogger ha de ser podcaster, cadascú ha de buscar el llenguatge més adequat als seus interessos.
Flickr és un bon exemple de com estan apareixent fenòmens que promouen la comunicació horitzontal, l’intercanvi, la comunitat. És realment addictiu.
Tenir alta definició implica tenir un receptor de satèl·lit motoritzat, per buscar emissions HDTV, pantalles 16:9, pantalles de plasma amb més del doble de definició de la TV actual, so amb cinc punts, i tenir accés a internet Ipv6. Cada aparell tindrà el seu número IP. Ja existeixen càmeres de vídeo domèstiques per fer alta definició.
‘PVR’ (Pocket Video Recorder): pot ser el nexe entre ambdues tendències, facilitar la convergència; pots reproduir en la seva petita pantalla o en el televisor. Al Japó ja hi ha mòbils amb antena receptora de TDT.
Hem d’arribar a un punt convergent on puguem accedir a la vegada a continguts massius i continguts horitzontals. Els emissors han d’acceptar la simetria: admetre que els seus usuaris poden respondre’ls.
Els aparells portàtils han d’estar connectats a internet amb WiMax i a la llar hi ha d’haver fibra òptica.

Gorka Rodrigo, Podcast-es.org

Un ‘podcast’ és una cosa molt senzilla. No és més que un arxiu MP3 més un arxiu RSS. Prové de “Pod” (càpsula) i “Broadcast”: És difondre càpsules d’àudio per internet.
El podcast no és radio en diferit, és molt més personal. És com el weblog és al diari.
Una altra tecnologia que no és podcast: webcast mitjançant streaming, però és molt més car i complicat. Des de l’estiu de 2004 es va començar a popularitzar el podcasting a través d’iPodder.

Amb els RSS i un programa agregador podem subscriure’ns a un programa de podcasts i rebre les novetats cada vegada que ens connectem. La integració del podcast a iTunes ha facilitat que els podcasts arribin al gran públic.
Per gravar podcasts es recomana Audacity amb llibreries LAME per guardar en MP3. Es recomana 48 o 56k mono per veu, 64k stereo per música. Cal etiquetar l’arxiu amb ID2. Amb ‘Easypodcast.com’ es pot crear l’XML i les etiquetes ID2 molt fàcilment i automatitzar la pujada FTP al servidor. ‘Loudblog’ és un gestor de continguts online per podcasts, similar a WordPress. S’instal·la en un servidor web i és programari lliure. Permet tenir categories, múltiples usuaris, genera automàticament RSS i incorpora un reproductor Flash integrat en la interfície web.

El principal problema del podcasting és el consum d’ample de banda. Els preus estan baixant i aviat deixarà de ser un problema. L’autor ha de pagar pel nombre de megabites servits i això pot ser molt car. S’ha creat CoralCDN.org, una xarxa distribuïda de servidors mirall gratuïts. Si treballem amb creative commons podem publicar els arxius MP3 a Archive.org. CCPublisher permet generar les llicències.

Ferran Clavell, CCRTV Interactiva

Més que mirar què passarà al futur, busquem aplicacions pràctiques que arribin a tothom. Som un mitjà de comunicació i hem de pensar en un públic ampli. Mirem com adaptar els continguts de la ràdio i la TV als nous mitjans. Sí que hem de mirar quines tecnologies van apareixent i sabem que estan canviant els hàbits de consum de la gent, sobretot dels joves. Existeix fragmentació de les audiències de televisió però, a més, es reparteix entre d’altres mitjans, com internet, videojocs, DVD, reproductors MP3… El temps de dedicació a cada mitjà és menor, i el pressupost que s’hi dedica no ha crescut.

Els usuaris són multitasca: el 65% usen internet i la televisió o la ràdio a la vegada, el 90% tenen el mòbil amb ells quan consumeixen altres mitjans, un 60% tenen l’ordinador al costat de la televisió als Estats Units. A Catalunya encara estem molt lluny d’això, cal una oferta de serveis i continguts atractiva, millors infraestructures perquè la gent es convenci que val la pena usar la xarxa. Els usuaris demanen màxima flexibilitat, estar sempre connectats a través de qualsevol dispositiu.

Hem de reclamar la compatibilitat de formats, per facilitar que s’estenguin les noves tecnologies.
Els DVR (Digital Video Recorder) són una amenaça per a les televisions convencionals. Una manera per potenciar aquestes televisions és crear continguts amb valor de directe, que tinguin més atractiu si es veuen en directe, per exemple, perquè permeten la participació dels espectadors. El Video on Demand és el somni de les televisions, tot i que on s’ha desenvolupat no té tant d’èxit com sembla.
Els mitjans audiovisuals hem de veure aquests canvis com una oportunitat i no com una amenaça. Hem de crear nous formats, la televisió del futur està per inventar.

A la CCRTV no podem fer podcasting o videoblogging, que són sistemes de publicació personal. Desenvolupem les nostres pròpies solucions.

• Aspectes negatius d’internet: poca penetració, un PC no és un televisor, hi ha la percepció que a la xarxa tot és gratuït.
• Aspectes positius d’internet: interactivitat molt àgil, permet oferir informació complementària a la televisió.
• Aspectes positius dels mòbils: universalitat i portabilitat.
• Aspectes negatius dels mòbils: diversitat d’estandards, poc costum de veure vídeo per mòbil i el cost per l’usuari.

Estem fent proves, encara no hi ha una demanda gaire gran. Ara emetem en directe i una alerta de vídeo amb promoció de programes de la nit. De cara al futur preveiem: VoD al mòbil, videotrucades que entren en directe a la televisió, sèries de televisió per a mòbils. El DVB-H (senyal de TDT adaptada als mòbils, amb capa d’interactivitat, que s’emet per ones hertzianes, no via trucades de mòbil, el cost serà zero). TVC està emetent ja en aquest format, però no hi ha receptors comercialitzats. La HDTV tampoc s’està implantant a Catalunya encara.
La televisió digital té com a punt fort la interactivitat. Els element negatius són la fragmentació de l’audiència i la lenta implantació.
En un entorn multisuport per a la televisió (TDT, satèl·lit, cable, ADSL, mòbils…) la medició d’audiència s’ha d’adaptar per sumar tots aquests canals per un emissor concret.

La CCRTV aposta per la IPTV com la millor aposta de futur: permetrà fer moltes més coses que el que es pot fer ara. Permetrà serveis molt més avançats que la TDT. El problema de l’IPTV actualment és que els mitjans tradicionals han de passar pels proveïdors de serveis de connexió, formar part de la seva plataforma. Quan creixi la banda ampla, potser ja no caldrà aquest intermediari de manera tan intervencionista.
Les coses van evolucionant a ritmes diferents. La TDT permetrà accedir a serveis interactius a molta gent que ara no utilitza internet. Busquem, provem coses, intentem estar a tot arreu i intentem detectar què vol la gent.