2005. Rutines de producció en quatre mitjans digitals catalans

3r Seminari Internacional de Periodisme Digital
Rutines de producció en quatre mitjans digitals catalans (22 d’octubre de 2005)
(per Toni Dalmau)

David Domingo, president del Grup de Periodistes Digitals i professor de la Universitat Rovira i Virgili, va presentar els resultats d’un estudi portat a terme sobre quatre publicacions digitals:

• LaMalla.net (mitjà públic -Diputació de Barcelona- només present a la xarxa)
• El Periódico de Catalunya
• Telenoticies.com (portal de Televisió de Catalunya)
• Diari de Tarragona Digital

Domingo va fer un treball de camp el 2003 integrant-se a cada una de les quatre redaccions digitals per estudiar els seus mètodes de treball, els dèficits que pateixen etc.

Algunes conclusions:

• Servei d’actualitzacions:
  Els quatre mitjans actualitzaven les notícies, però la insuficiència de recursos humans feia que depenguessin quasi exclusivament dels teletips i no verifiquessin les informacions parlant amb les fonts originals (a Telenoticies.com agafen també notícies de la TV i la ràdio). Tampoc es parlava amb les redaccions en paper. Els redactors van reconèixer a Domingo que no es podien permetre el luxe de dubtar de la veracitat de les dades del teletip. I, naturalment, res de sortir al carrer. LaMalla.net, en ser un mitjà purament digital, escapava d’aquesta dinàmica ja que treballava temes propis a través de cerques especialitzades a Internet i entrevistes fetes pels seus redactors.En els mitjans lligats a una empresa periodística tradicional hi havia una obsessió per la immediatesa i per les actualitzacions constants i això donava lloc a una sobreproducció de notícies. Els temes eren breus i poc treballats. La major part dels mitjans renunciaven a posar enllaços o en posaven pocs (segons Domingo, els d’El Periódico li van dir que no tenien temps de cercar per internet perquè això els obligaria a produir menys i a ser menys immediats).

  A més de seguir el teletip, hi havia també una obsessió per mirar amb quines notícies obria la competència la seva portada i quins temes destacaven els mitjans digitals més grans (El País, El Mundo…). Això produïa una homogeneïtat aclapadora. Tothom destacava el mateix i cap de les empreses que tenien edicions en paper penjaven a internet exclusives que es donaven l’endemà en el diari.

• Recursos audiovisuals:
  En el moment de fer l’estudi, només Telenoticies.com i La Malla complementaven les notícies amb algun material audiovisual procedent dels mitjans propis o associats (Telenoticies i Catalunya Informació, en el cas del portal de la CCRTV i la Xarxa de Televisions Locals, en el cas de La Malla). Tot i això, les peces audiovisuals que oferien eren les mateixes de la TV o la ràdio, sense cap adaptació dels continguts al context d’Internet. Les limitacions materials i la manca d’un model clar a la xarxa per aquest tipus de continguts impedia fer res més.Per la seva part, les redaccions de les webs dels diaris ni es plantejaven oferir aquest tipus de continguts.

• Infografia animada:
  En una primera etapa, tant El Periódico com el Diari de Tarragona havien inclòs infografia animada a les seves webs, però, quan es va portar a terme aquest estudi, ho havien deixat de fer per manca d’especialistes. En un cas, van perdre l’expert en disseny en flash en una retallada de personal i en l’altre els van haver de dedicar al redisseny de la web.

• Participació dels lectors:
  Excepte en el cas de La Malla, els fòrums estaven completament separats de la informació. Hi havia algú de redacció que els controlava per evitar que el personal es passés, però els periodistes ni els miraven ni hi participaven.

• Redaccions i horaris de treball:
  En els quatre mitjans estudiats, es feien 2 o 3 torns solapats començant a treballar entre les 7 i les 9 del matí i acabant entre les 8 i les 10 de la nit. A partir d’aquesta hora, la web es deixava sense actualitzar, excepte que els grans fets noticiables obliguessin a establir guàrdies.Quan es va fer l’estudi, els redactors d’El Periódico no podien entrar des de casa al gestor de continguts.

  Pel que fa al bolcatge a la web dels continguts de l’edició en paper, en aquest diari hi havia una persona del digital que a la nit controlava a redacció que el procés es fes sense errors.

  Respecte a la composició de les redaccions digitals, quan es va fer el treball hi havia 15 persones a Telenoticies.com , 10 en El Periódico, 3 en el Diari de Tarragona i 8 a laMalla.net.

  L’estat d’ànim de les redaccions digitals era baix. Davant la manca de recursos i l’escepticisme dels empresaris, hi havia conformisme i desencís.

Perfils dels periodistes digitals

Dos tipus:

• Periodista molt jove amb poca experiència professional però molta predisposició a aprendre les noves tecnologies. Té dificultat a l’hora de valorar les notícies.
• Periodista que el mitjà tradicional no sap on col·locar i el destina a la redacció digital. Té més problemes tècnics però compta amb major experiència a l’hora de produir continguts. S’ha integrat bé a la redacció digital.

Principals tasques a fer:

• Gestionar la informació amb gestor de continguts (requeriments tècnics mínims)
• Posar fotos (obliga a tenir coneixements de programes de retoc)
• Posar vídeo (cal conèixer el funcionament dels programes d’edició i codificació per manipular els materials, un procés que fa perdre molt de temps, però que cada vegada està més automatitzat)
• Infografia animada (és un treball més tècnic, però també s’estan introduint processos d’automatització; en El Mundo poden tardar només deu minuts en fer un gràfic.
• Buscar informació per la xarxa (exigeix ser molt crític amb el que es troba per comprovar que el material sigui exacte i rellevant.

Estratègies de futur

Segons aquest investigador, el fracàs de les opcions de pagament és degut a que no s’ofereixen productes singulars i de qualitat. Al reproduir tothom les mateixes fonts, els lectors que no volen pagar sempre troben informacions similars en altres webs gratuïtes.

Però per fer un producte amb valor afegit cal comptar amb recursos humans i materials, cosa que només és a l’abast de les grans empreses que tenen accés a les campanyes publicitàries importants. Mentrestant, les empreses periodístiques tradicionals segueixen veient les edicions digitals com un producte secundari que, a més, pot canibalitzar els lectors de paper. Al no disposar d’un model de rendibilitat, la capacitat de maniobra de les redaccions resta totalment condicionada, provocant frustració.

Per David Domingo, per poder fer passos endavant cal seguir la següent estratègia:

• Els periodistes han de perdre consciència de les limitacions materials i superar el pessimisme explotant de manera crítica i lúcida les oportunitats de la Xarxa. Sempre hi ha un cert marge de maniobra per revisar i optimitzar les rutines de treball. Cal deixar d’obsessionar-se per la immediatesa, escollir menys notícies i treballar-les millor. Si no hi ha pressupost per comprar nous programes, a internet es poden trobar eines gratuïtes molt bones i adaptables a les necessitats del producte.

• Cal establir una relació més directa amb els lectors. Conèixer bé a l’audiència permet adaptar-hi millor el producte.

• Cal integrar el diari digital en l’estratègia global de l’empresa, cercant la complementarietat entre els productes (oferint, per exemple, coses que en el paper no hi tenen lloc).

• Cal obrir vies de col·laboració entre l’empresa i la universitat, creant espais d’experimentació per buscar nous models.

• Cal que les empreses que fan mitjans digitals es coordinin, treballant plegades per aconseguir objectius comuns i tenir major pes en el mercat publicitari.